Sònia Recasens rebutja les bases d’actuació per a la Muntanya de Montjuïc presentades avui pel Govern d’Hereu per “precipitades i insuficients” .  
Recasens, considera que el pla del bipartit no aborda les solucions als principals problemes plantejats en el procés participatiu que s’ha dut a terme fins ara Barcelona.  El Grup Municipal de Convergència i Unió a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha rebutjat les bases d’actuació per a la Muntanya de Montjuïc presentades avui pel Govern que encapçala Jordi Hereu per “precipitades i insuficients”. Sònia Recasens també regidora adscrita al districte de Sants-Montjuïc considera que  el pla del bipartit no aborda les solucions als principals problemes plantejats en el procés participatiu que s’ha dut a terme fins ara. El Grup de Convergència i Unió ha conegut aquest migdia el contingut del document d’ordenació de la muntanya de Montjuïc que ha elaborat el Govern municipal. Segons ha exposat Sònia Recasens, “des de juliol del 2006, quan es va presentar el Pla d’Usos, i fins el 2008, que es va iniciar el procés participatiu, no hem tornat a saber res mes fins a data d’avui, a un any d’acabar el mandat, quan, de sobte i en 15 dies, el Govern pretén aprovar una modificació de PGM que afectaria tota la Muntanya i que condicionaria ,per tant el futur de Montjuïc pel proper govern de la ciutat”. “No ens agraden aquestes presses, no les entenem i per tant exigim saber a què respon aquesta precipitació, i si això es deu a la voluntat del Govern Municipal de crear una empresa que gestionaria les instal•lacions i l’anella olímpica i que per manca de consens el govern va haver de retirar de l’ordre del dia de la darrera Comissió de Presidència”, ha exigit Recasens.
Segons ha recordat la portaveu del grup nacionalista, el mes de juliol de 2006, Convergència i Unió va tenir accés al “Pla d’Usos del Parc de Montjuic”, elaborat per la UPC i encarregat per l’empresa municipal BSM. Aquell pla, que venia acompanyat per una proposta amb afectacions urbanístiques va quedar rebutjat per la impossibilitat d’assolir un consens. El 2008 el govern, incapaç de tirar endavant el Pla d’Usos, va posar en marxa un procés participatiu per tal de donar un impuls al document que havia de fixar el futur de la muntanya. “Ara, i per a la nostra sorpresa, es deixa de parlar de Pla Director o Pla d’Usos per presentar a les entitats que formen part del procés participatiu, unes “Bases d’actuació per la Muntanya de Montjuïc”, document que no deixa de ser un recull de conclusions del que el procés participatiu demanava, però que no aborda cap solució”, ha denunciat Recasens. La regidora de CiU a Sants-Montjuïc també ha rebutjat la pretensió del Govern municipal de iniciar el tràmit dins en uns 15 dies de la modificació del PGM relativa a tota la Muntanya, “document, aquest sí, que serà clau i estratègic per definir el futur de la Muntanya”.
Sònia Recasens ha destacat que en el document fet públic avui “no s’aborden els temes conflictius i pels quals es requeria cercar consens, com són les afectacions urbanístiques dels barris limítrofes, el túnel que havia de travessar la muntanya o els usos i noves ubicacions d’equipaments, com poden ser la gossera municipal o la Casa del Marroc”.
En el procés participatiu, ha recordat la regidora de CiU, s’havia reclamat un únic operador que gestionés la Muntanya, amb capacitat de decisió i coordinació, “però avui ha quedat molt clar en la proposta del bipartit que el Consell Municipal que es crea i que pretén ser l’únic interlocutor no serà vinculant i, per tant, no tindrà caràcter decisori”. “Ha quedat també molt clar que els futurs usos del equipaments que tant preocupen als veïns tornen a quedar ens mans de la decisió del Govern Municipal, tornant per tant a frustrar el procés participatiu dels veïns i les entitats”, ha insistit Recasens.
Sònia Recasens ha recordat altres exemples de peticions expressades en el procés participatiu pels veïns i que no s’han resolt amb el document de bases fet públic avui, com són les relatives a la seguretat de la muntanya, a la seva manca de manteniment, a la pacificació del trànsit o al problema de l’aparcament. “El document es limita a indicar ‘accions a dur a terme en matèria de mobilitat’, com, “iniciar el procés per a la limitació del trànsit exterior a través de la muntanya” i “mesurar l’oferta d’aparcament o facilitar a la permeabilitat cap als itineraris de muntanya des dels eixos cívics dels propis barris”; tot consolidant l’ús actualment existent de les autoescoles o els aparcaments per a suport logístics en cas de grans esdeveniments”.